El vells amics. Sílvia Soler

Si a Un any i mig ens integrava dins l’univers de la família Boscà-Ustrell per mostrar-nos com lluitaven per mantenir els llaços familiars enmig d’una diàspora forçada, a la seva darrera novel·la, Els vells amics (Columna) ens convida a conèixer la colla d’uns estudiants de Belles Arts per fer-nos partícips de la seva amistat.

Sílvia Soler
La primavera del 1989 cinc joves creatius, inquiets i admiradors de Gauguin, emprenen un viatge a París per assistir a una exposició del pintor postimpressionista. Ells encara no ho saben, però estan encetant una amistat de llarg recorregut. Tot just han fet divuit anys, acaben de començar la carrera i tot està per fer. És temps de descobertes i els cinc de París s’auguren un futur brillant farcit d’oportunitats per desenvolupar la seva vocació artística.
Sílvia Soler revela les emocions dels seus protagonistes amb gran delicadesa. Aquí ha construït cinc personalitats molt diferents amb un anhel comú: l’art. I de seguida ens en fa còmplices, ja que la sinceritat amb què ens parlen ens facilita capbussar-nos dins les seves històries personals. Resulta inevitable empatitzar amb aquells joves que a poc a poc van deixant de ser-ho mentre s’adonen que ser artista no està a l’abast de tothom. El temps passa i la vida empeny i les il·lusions sovint se soterren en nom d’una vida plàcida. Cal tirar endavant i aquell llustrós futur que anhelaven als divuit anys s’entela a mesura que s’imposa la realitat. Però el grup aguanta, cohesionat i sòlid, els embats que suposa viure. Amor, gelosies, èxits, fills, la veritat és que han sabut encabir les necessitats particulars dins el grup i així, l’amistat ha anat agafant cos, any rere any, fins a esdevenir per tots ells “un lloc de recer, una fusta en moments d’onatge, un jaç còmode i protegit on arraulir-se”.
Sílvia Soler descriu molt bé la pulsió creativa dels artistes. L’art ens acompanya durant tota l’obra i la pintura s’utilitza doblement. Per una banda ens permet entrar dins la psique dels personatges. Com la del Mateu, que és tal com pinta, caòtic, intens, desmesurat, o com la del Marc, el seu contrari, l’home reflexiu, generós, afectuós, l’home estable. Per l’altra banda la pintura és l’objectiu vital, la clau de la felicitat, la realització última, i amb ella s’obre un dilema que traspassa la novel·la: hem d’entregar-nos de forma absoluta a la dictadura de la nostra passió? O és més intel·ligent l’actitud d’aquell que, resignat, accepta les seves mancances i abdica de la seva necessitat creativa per construir-se una vida convencional? És això possible, es pot viure feliç amb el forat que causa a l’ànima la renúncia al teu somni?
Sílvia Soler aborda la dissort dels cinc amics amb un estil senzill, gairebé poètic. I és que tot canvia, les dificultats ens transformen, les experiències ens fan evolucionar, l’amor i les pèrdues ens alteren l’esperit, i a poc a poc, sense adornar-nos-en, ens allunyem més i més d’aquella persona que érem quan vàrem conèixer els vells amics. Potser per això ens hi aferrem, perquè quan els tornem a veure sembla que per un moment tornen a casa.
Anuncis

Un any i mig. Sílvia Soler

La família Boscà Ustrell és la protagonista absoluta d’aquesta obra de l’escriptora i periodista Sílvia Soler que publica Edicions 62. L’autora figuerenca, guanyadora el 2013 del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb l’obra “L’estiu que comença”, ens presenta “Un any i mig”: una deliciosa novel·la que posa el focus sobra una família contemporània que, com tantes altres, es veu obligada a adaptar-se a les noves circumstàncies derivades de la crisi.

 

Ben aviat, la Sílvia Soler ens endinsa fàcilment, gràcies a la seva narració bella, dolça i àgil, dins d’aquest univers particular format principalment pels dos pares i els quatre fills, un micro món complet, intens, ple de matisos i sentiments que t’embolcallen i t’estoven. Plana a plana hi vas entrant en el seu món privat, recollint confidències i intimitats dels protagonistes i empatitzant, inevitablement, amb tots ells. I així, completament integrats a la família, encuriosits i, perquè no dir-ho, una mica enamorats dels Boscà Ustrell, compartirem, plegats, un any i mig de les seves vides.

1359656453_624131_1359656558_noticia_normal

Un any i mig és una novel·la de personatges, ells i les seves relacions personals són la història. Sis personalitats, sòlidament construïdes i ben diferenciades, que a través de la narradora aconseguirem desvelar a poc a poc fins a arribar a un punt on sentirem que els coneixem de sempre. La narradora ens ha fet els seus còmplices, ens ha revelat els seus somnis, ens ha destapat les seves renúncies, i és per això que entenem l’enuig de la Tina; la mare, una dona forta, i potser massa intensa, que la crisi ha jubilat prematurament. Una arquitecta, que després de fer malabars per criar a quatre fills s’imaginava passant la vellesa gaudint dels nets a la gran masia de la Garrotxa: La Boscana, aquell espai màgic, ara en rehabilitació, on gaudien plegats i feliços dels estius. La Tina està enrabiada perquè la crisi, injusta i inesperada, s’ha creuat en el seu camí i ha desviat la trajectòria del seu destí. Tres fills han hagut de marxar fora a buscar-se la vida i ara, ella i el Jaume, el seu marit, s’han quedat gairebé sols, encotillats dins un matrimoni farcit de petites hostilitats i que a vegades li fa nosa.

Sí, la narradora ens ha mostrat episodis, anècdotes i converses del passat del Martí, la Berta, la Cèlia i el Roger; els quatre germans i és per això que entenem la relació fraternal trenada a base de jocs i vida comuna. Una ferma relació, plena d’amor i complicitat, que ara la distància amenaça a refredar i que tots, a la seva manera miren de mantenir forta i inserir amb la seva nova realitat. El Martí, el més gran, és dels més predisposats, des del Canadà continua preocupant-se i cuidant de la família, no hi pot fer res, va en el seu caràcter d’home familiar. L’altra cara de la moneda és la Cèlia, la més esquerpa, la que tot i que viu més a prop dels pares; a Mallorca, és la que està més lluny de tots.

llegir completa