Lèmmings

L’editorial Llibres del delicte, un referent en novel·la negra escrita aquí, ens porta “Lèmmings”, la brutal història d’un home que lluita per comprendre la seva veritable naturalesa.

29_Lemmings_port.indd

Tot comença quan et despertes estabornit al ben mig d’una nau abandonada d’un polígon industrial, al teu costat hi ha dos homes més, morts, no recordes res però el teu instint brama perquè toquis el dos. Duus un mòbil, estranyament recordes un pin, l’obres i mires les fotos, els contactes, les xarxes socials, intentes esbrinar què hi feies allà, no ho aconsegueixes, continues estabornit.

Qui ets? No sabrem mai el teu nom, però et coneixerem. En mirar-te les mans i el cos intueixes que et dediques a la lluita, però ara no ho saps del cert, la veritat és que no saps res i és per això que aparques la ment i actues per instint, et truquen però no agafes la trucada, desconfies, no sents dolor però t’han matxucat. Amb aquest misteri sona la campana que dóna inici a una nova lluita, la teva per recuperar la memòria.

És fàcil enganxar-te a les pàgines d’aquesta original novel·la negra que du el nom d’un videojoc, primer perquè vols saber més d’un protagonista anònim a qui l’intueixes una vida enrevessada com a poc, i segon per l’estil narratiu. Una sorpresa majúscula pel lector la traça amb què Jordi Dausà, utilitza la segona persona del singular. L’efecte buscat, imagino, era omplir amb la teva identitat un personatge que en manca. Aconseguit, des dels primers embats, entres dins la ment atabalada d’aquest home perdut.
A poc a poc tot es va posant al seu lloc, els records et venen a glopades, i amb ells una descripció de l’entorn desfavorit en què et vas criar i educar, una forma enginyosa de fer crítica social alhora que repassa la teva difícil biografia. Personatges marginats, desgraciats, aprofitats i mafiosos, pul·lulen al teu voltant mentre vas descobrint-te, tot un món obscur i paral·lel que existeix, sempre associat a la violència i del que sembla que has sortit, és l’ambient de l’obra.
El lector t’anirà coneixent, al mateix ritme que tu. S’assabentarà del teu gran secret de superheroi, un poder que alhora és maledicció, una característica física, i sembla que també mental, que ho ha aclaparat tot. T’acompanya fidel aquest lector, fins al final d’aquesta singular història no només perquè et vol conèixer, sinó perquè també et vol entendre.

descarga (5)

Jordi Dausà i Mascort (Cassà de la Selva, 1977) és mestre i escriptor. A estona col·labora amb diferents mitjans, i va ser blocaire quan ja no quedaven blocaires. Boxejador inconstant i tarambana, és autor de Manuel de Supervivència (Premi Montflorit de novel·la el 2010), El gat de Schrödinger i Nits de matapobres. Alguns relats seus han estat publicats en diferents antologies col·lectives, i ha col·laborat en projectes editorials destinats a l’ensenyament de la llengua catalana.

 

Anuncis

Sang Freda. Biel Cussó

La col·lecció de novel·la criminal de l’editorial Alrevés; Crims.cat, afegeix al seu catàleg: “Sang Freda”, la tercera obra de l’escriptor barceloní Biel Cussó. Aquesta sorprenent història – presentada anteriorment sota el nom d’un dels protagonistes: Vladimir- fou mereixedora del IV Premi Memorial Agustí Vehí Vila de Tiana. Tot un mèrit de l’autor perquè es tractava de la seva primera incursió en la novel·la negre.

9788417077747
Amb què ens trobarem? Primer de tot dir que estem davant d’una novel·la breu i directa que s’escapa una mica dels tòpics del gènere negre, i que ho fa afegint a la trama un puntet sobrenatural o, millor dit, un puntàs d’experiències místiques inexplicables.

Tres personatges són els que es reparteixen l’acció i el protagonisme, cal dir que potser de forma desigual, a través de l’intercalat dels capítols. Tres personalitats molt diferents i allunyades que acabaran creuant-se en aquesta esbojarrada i fosca història.

En Vladimir, segurament el personatge més treballat, és un assassí a sou que es disposa a executar un últim encàrrec a priori senzill. El seu passat fosc a la freda Sibèria ens arriba fragmentat i confús gràcies al mateix protagonista. Li intuïm un cert desequilibri mental, un trauma no superat, alguna peça dins seu no ben bé acoblada. Se’ns escapa el què, darrere una espessa boira que sembla surar a l’ambient.

L’Aniol Puigmartí és l’objectiu del Vladimir, el creador i gerent d’una empresa que és tot un monstre tecnològic. Un home de negocis, segur d’ell mateix, que viu una realitat anys llum de la del sicari. La sorpresa nostra però, serà comprovar que els dos homes, procedents de dos mons tan dispars, comparteixen un tret que s’escapa a tota lògica. No ho desvetllarem aquí, no patiu, només dir-vos que com tracta aquest tema irracional l’autor és tot un  “enganxe”.

El tercer en discòrdia és en Francesc, un agent de trànsit frustrat condemnat a tenir cura d’una mare aclaparadora. El personatge, el més lleuger dels tres, mentre suporta dia sí i dia també les burles dels companys deixa volar la seva ment imaginant-se que forma part de la policia d’homicidis, el seu veritable somni inabastable.

La novel·la és senzilla sí, però està ben encaixada. Diverses trames es mantenen vives fins al final durant les seves 177 pàgines. L’assassinat per encàrrec de l’empresari, el passat del Vladimir, el paper que ha de jugar l’agent de trànsit, i sobretot, d’on ve i que és la capacitat psicològica que semblen compartir els protagonistes.

biel cussó
Biel Cussó (Barcelona, 1979), tot i haver cursat carreres tècniques (Arquitectura Superior i Disseny Multimèdia) i tenir entre les seves aficions la música i les matemàtiques, ha sigut sempre un amant de fer trencaclosques amb les paraules. El seu debut literari va ser el 2012 amb la publicació del primer volum de la saga d’aventures Mindrä.

Aquesta ressenya ha estat redactada pel blog en què també col·laboro. obrirunllibre.com