Sang Freda. Biel Cussó

La col·lecció de novel·la criminal de l’editorial Alrevés; Crims.cat, afegeix al seu catàleg: “Sang Freda”, la tercera obra de l’escriptor barceloní Biel Cussó. Aquesta sorprenent història – presentada anteriorment sota el nom d’un dels protagonistes: Vladimir- fou mereixedora del IV Premi Memorial Agustí Vehí Vila de Tiana. Tot un mèrit de l’autor perquè es tractava de la seva primera incursió en la novel·la negre.

9788417077747
Amb què ens trobarem? Primer de tot dir que estem davant d’una novel·la breu i directa que s’escapa una mica dels tòpics del gènere negre, i que ho fa afegint a la trama un puntet sobrenatural o, millor dit, un puntàs d’experiències místiques inexplicables.

Tres personatges són els que es reparteixen l’acció i el protagonisme, cal dir que potser de forma desigual, a través de l’intercalat dels capítols. Tres personalitats molt diferents i allunyades que acabaran creuant-se en aquesta esbojarrada i fosca història.

En Vladimir, segurament el personatge més treballat, és un assassí a sou que es disposa a executar un últim encàrrec a priori senzill. El seu passat fosc a la freda Sibèria ens arriba fragmentat i confús gràcies al mateix protagonista. Li intuïm un cert desequilibri mental, un trauma no superat, alguna peça dins seu no ben bé acoblada. Se’ns escapa el què, darrere una espessa boira que sembla surar a l’ambient.

L’Aniol Puigmartí és l’objectiu del Vladimir, el creador i gerent d’una empresa que és tot un monstre tecnològic. Un home de negocis, segur d’ell mateix, que viu una realitat anys llum de la del sicari. La sorpresa nostra però, serà comprovar que els dos homes, procedents de dos mons tan dispars, comparteixen un tret que s’escapa a tota lògica. No ho desvetllarem aquí, no patiu, només dir-vos que com tracta aquest tema irracional l’autor és tot un  “enganxe”.

El tercer en discòrdia és en Francesc, un agent de trànsit frustrat condemnat a tenir cura d’una mare aclaparadora. El personatge, el més lleuger dels tres, mentre suporta dia sí i dia també les burles dels companys deixa volar la seva ment imaginant-se que forma part de la policia d’homicidis, el seu veritable somni inabastable.

La novel·la és senzilla sí, però està ben encaixada. Diverses trames es mantenen vives fins al final durant les seves 177 pàgines. L’assassinat per encàrrec de l’empresari, el passat del Vladimir, el paper que ha de jugar l’agent de trànsit, i sobretot, d’on ve i que és la capacitat psicològica que semblen compartir els protagonistes.

biel cussó
Biel Cussó (Barcelona, 1979), tot i haver cursat carreres tècniques (Arquitectura Superior i Disseny Multimèdia) i tenir entre les seves aficions la música i les matemàtiques, ha sigut sempre un amant de fer trencaclosques amb les paraules. El seu debut literari va ser el 2012 amb la publicació del primer volum de la saga d’aventures Mindrä.

Aquesta ressenya ha estat redactada pel blog en què també col·laboro. obrirunllibre.com

 

Anuncis

L’Harem del Tibidabo. Andreu Martín

34_Portada

El mestre Andreu Martín ha creat tot un món per nosaltres, un univers clandestí i ple de glamur que gira al voltant d’un estrafolari personatge; l’Emili (Mili) Santamarta, l’amo i senyor de l’Harem, un exclusiu prostíbul, molt popular ja en temps del franquisme, que trobarem a l’avinguda del Tibidabo, al costat del turístic tramvia blau.

L’Harem, dirigit abans per la seva mare, la desapareguda madame Emili Love, i la seva fidel amiga íntima; Sancha, pertany a la família Santamarta des de fa ja unes quantes generacions. Les seves parets, engalanades amb exquisits tapissos, amaguen, no només foscos passadissos, sinó també obscurs secrets que farien posar vermell a més d’un, i condemnarien a més de dos, i és que dins l’harem, qualsevol fantasia – per estranya que ens pugui semblar- pot fer-se realitat.

El local és negoci i refugi per l’Emili, allí al costat de les seves estimades “col·laboradores” i la Sancha – la seva actual família- passa les hores tranquil·lament el nostre agorafòbic protagonista. Tot canvia el dia que dos mossos d’esquadra es presenten al prostíbul per comunicar-li que han trobat el cos de la seva mare amb dos trets al clatell. Pel Mili, que porta sense veure-la més de deu anys, aquesta devastadora notícia li produeix un cert alleujament, això vol dir que la seva Santa mare no el va abandonar – com es temia – sinó que se la van prendre.

Aquest és el punt de partida d’una història negra, negríssima. Mili deixarà el bordell disposat a esbrinar qui va carregar-se a la seva mare i, sobretot,  per què ho van fer, i és que hi ha una pregunta que sempre ha enterbolit la ment del nostre home, i és saber si l’admirada i desitjada Emili Love, era o no una bona persona.

Andreu Martín entrellaça amb encert i precisió, trames i temps, el tèrbol passat de la mare ens trasllada a una Barcelona obscura i paranormal. És el passat de l’Harem, espectador impassible de rituals satànics i de festes salvatges que no acostumaven a acabar bé. Remenar el passat reactiva una història tancada en fals; l’assassinat de les noies de Collserola, tres joves raptades i assassinades que van ocupar portades sensacionalistes i hores de televisió. No podrem evitar recordar el soroll mediàtic que va produir el triple assassinat de les noies d’Alcàsser a principis dels noranta.

A aquesta trama del passat, possiblement relacionada amb la desaparició de la mare, li afegim una trama del present; la dels somalis, una banda perillosa de proxenetes que volen quedar-se amb l’Harem, aprofitant l’aparent moment de debilitat pel que passa el seu amo. Aquí l’Emili ens tornarà bojos i ens afegirem a la seva causa tot i que no compartim la seva forma de viure i pensar. El personatge que ha creat l’Andreu Martín és una delícia, està ple de matisos. És un home força ambigu, sense vergonya, perillós, histriònic i estrany, però també és un ésser fred i calculador que sap on està i a què es dedica. Dur i macarra quan ho demana l’ocasió, tendre i responsable quan vol, entrar en el micro món del Mili Santamarte és adorar-lo.

La ironia que deixa anar la novel·la i el retorçat sentit de l’humor del protagonista, no ens hauria d’amagar dos punts que, en la meva opinió, fan d’aquesta obra una lectura molt recomanable. El primer és la facilitat en què la ficció és utilitzada aquí per posar-nos al davant un món amagat però real, dirigits per autèntics depredadors que s’aprofiten de la desesperació i la misèria d’algunes dones per enriquir-se. El segon, és l’espectacular treball d’investigació que l’autor ha fet. Sectes satàniques, tracta de dones, rituals de vudú, relacions sadomasoquistes, de tot en parla l’Andreu Martí, i de tot amb criteri.

Andreu Martín

Per saber més d’aquest mestre de la novel·la negra cliqueu a l’enllaç

Ressenya de la biografia

https://andreumartin.wordpress.com/about/biografia/